03 de febrer 2007

Lis espiças de ma vida quotidiana

Ai aquest'abitudi de donar un pichon nom ais condutors de metró de ma linha quora vau au trabalh lo matin. Es una vielha tradicien miegterrana que lis Provencaùs partejant ame lis Italians, lis Catalans e lis Corsis. Dins ma vila, i a un "Pentola" (perque beù de pastis la contenença d'una pentola chaque vespre), un "Tarrelhetas" (perque vende de Tarrelhetas (petite vaisselle), un "Banban", un "Fadoli", un "Biquet", una "Quequeta". I'avie pereù de "Daufis" qu'eran dos vielhas sorras qu'abitavan dabans de la gleisa e qu'eran peludas coma doas camelas (era un beù esfrai (peur) de lis veire e una bela vergogna quora mon grand lis salutava en passant). A londres, tot aquo me manca. Ma fremna a mai de cança perque trabalha ame d'Italians. "Gallo" (perche es lo gau que trabalha ame de galinas), "Papereta" (perche barjaca sensa fin), "Spirolina" (perche a de capeus a spiralas), "Pescatore" (pescador en "babi" (oh, pardon, ça c'est péjoratif, disons plutôt italien), perque es "fishy"), "Mona Lisa" (perque fai totjorn lo morre "moans" en angles) e la "Bersagliera" (perque corre tot lo jorn) an nomat ma fremna "Lampione" (reverberi en italian: perque ma fremna, si lo sabiatz pas, es una giganta) o "Lampi".

Dins l'espaci deis doas/tres segondas monte lo trin rintra dins l'estacien e passa dabans de me, John, Tony, Fred, Matt, Gordon o Betty son renomats "Grassoni", "Facha d'omeletta", "Facha de cariola", "Wankerino", "Flan", "Maria Teresa (femme au volant, danger au tournant)", "Sant Cristòu (lo sant de la rota)" e "Plan d'orgon". "Plan d'Orgon", perque a la facha d'estre dich com'aquo. Aquo s'esplica pas!

Me fai totjorn plaser de reconeisse quauqu'un franc de "Rompalibofis de bon matin". "Rompalibofis de bon matin" nos fai cagar perque raconta sa vida per tota la durada dau viatge au micro e mete doas oras per dubir lis portas.

Blogaires, donnez-vous aussi des surnoms?